Curiositats de la saga STAR WARS

QUIN ÉS EL NINOT DE LUKE QUE MÉS ODIA MARK HAMILL?

Una de les coses que van fer i segueixen fent gran a la saga Star Wars és la seva gairebé infinita varietat de ninots, figures i altres marxandatge. Hi ha col·leccionables i joguines per a tots els gustos. Però n'hi ha un que destaca (per a mal) segons Mark Hamill. Quin pot ser?

Luke i la seva muntura a 'L'imperi contraataca'

Veure't convertit en figura d'acció ha de ser una de les sensacions més bizarras del món del cinema. Quan un actor fitxa per una gran franquícia, sap gairebé amb total seguretat que no seran poques les vegades que la seva imatge serà utilitzada per crear marxandatge. Mark Hamill, amb tota una vida interpretant a Luke Skywalker, coneix la sensació de sobres. I no obstant això hi ha una figura del seu personatge que es lelva el palmell a la més horrorosa.

Després de 40 anys de veure la seva cara en tot tipus de productes, Hamill ha revelat als seus fans quin és el ninot que menys li agrada de tots els que han fet. Tècnicament no es tracta d'una figura de Luke, ja que aquest no ve inclòs en el pack en qüestió. Però sembla que aquella representació del rescat del Tauntaun a 'L'imperi contraataca' va ser massa per a l'actor.

"Són massa per triar només un", va dir Hamill a Twitter. "Però sens dubte el Luke que podia ser extret d'un Tauntaun em ve irremeiablement a la ment". El jueguete a què es refereix l'actor era una figura del Tauntaun amb un budell de goma que permetia introduir dins un altre ninot. I per suposat la majoria de nens que van veure el 'episodi V' van decidir ficar dins al bo de Mark Hamill.

Una figura una mica bizarra que pretenia funcionar com diorama d'una de les escenes més icòniques del la saga, en la qual Luke es perd al mig de la tempesta i ha de ficar-se dins de l'animal per sobreviure al fred. Encara sort que el bo de Hamill no va agafar el boom de marxandatge que els anys 2000, amb la trilogia preqüela. ¿Osimaginais al Mestre Luke al costat de Jar Jar Binks a les llaunes de Pepsi? Veurem que tal reacciona als productes de l'Episodi VIII.

Curiositats de Cinema 

12 COSES QUE NO SABIES D'IAIN GLEN, SER Jorah A 'JOC DE TRONS'

Iain Glen, conegut per ser Ser Jorah Mormont a 'Joc de Trons', compleix 56 anys i t'expliquem alguns detalls de la seva vida i trajectòria professional que potser no coneixies.

1. NO ANAVA A SER ACTOR

Glen no és d'aquests actors que volien ser-ho des de nens. De fet, no va començar a valorar aquesta possibilitat fins que va estar a la universitat (va estudiar a la universitat d'Aberdeen), quan els seus amics el van animar a participar en la societat de teatre. Assegura que en una obra seva companya d'escena li va dir que no podia apartar els ulls d'ell i això el va convèncer per ser actor.

      2. TAMBÉ TÉ TALENT PER A LA MÚSICA

Glen no només sap actuar sinó que és un talentós músic. No només sap cantar, com va demostrar en el musical 'Martin Guerre ", sinó que també sap tocar la guitarra i el piano. Glen assegura que tocar la guitarra el manté entenimentat. Va demostrar el seu talent a la cinta 'Small cerca Repair'.

      3. ESCOCÈS DE PURA CEPA

Iain Glen va néixer, va ser criat i va créixer a Escòcia però en aquell temps no se sentia escocès. Anys després, ja instal·lat a Londres, assegura sentir-se completament escocès encara que no desitja la independència, precisament perquè "considera groller voler alguna cosa així si viu a Londres".

    4. EL DETECTIU IRLANDÈS

Als seus 56 anys, Iain Glen és conegut per notables papers en cinema i televisió (a més de Sir Jorah a 'Joc de Trons', ha estat el doctor Alexander Isaacs en la saga 'Resident Evil') però si hi ha un paper que ha representat la seva carrera recent és el de Jack Taylor en la saga homònima basada en les novel·les de Ken Bruen, en què Glen interpreta el paper protagonista. 'Jack Taylor' és un drama policíac de gran popularitat que s'emet a la cadena TV3 d'Irlanda i que s'emet des de l'any 2010. El seu personatge és un detectiu privat de la vella escola, amb mal geni i problemes amb l'alcohol.

   5. EL SEU ÉS EL TEATRE

Conegut per la seva veu greu, la seva mirada d'acer i els personatges intensos que interpreta, Iain Glen s'ha lluït especialment sobre les taules, on ha collit alguns dels seus majors èxits professionals des que les va trepitjar per primera vegada en 1986. Va ser nominat al premi teatral Laurence Olivier pel seu paper a 'Martin Guerre' el 1997; per 'The Blue Room' el 1999; i per 'The Crucible' el 2007. Ha compartit escenari amb Nicole Kidman a 'The Blue Room' i amb Glenn Close a 'Un tramvia anomenat desig'.

A continuació us parlaré sobre l'actualitat sobre les pel·lícules més esperades

TÍTOL I CARTELL EN CASTELLÀ PER AL 'JURASSIC WORLD' DE BAIONA

Un dia després de conèixer que la nova aventura de dinosaures detectant errors humans es diria 'Jurassic World: Fallen Kingdom', coneixem el seu nom oficial per a Espanya.

Steven Spielberg ho va canviar tot (una altra vegada) el 1993 quan va estrenar la magnífica 'Parc Juràssic'. No va aconseguir el mateix entusiasme crític quatre anys després amb 'El món perdut: Jurassic Park', un títol que molts creuen dirigit per telèfon mentre acabava de muntar 'Amistat' i començava la producció de 'Salvar al soldat Ryan'. El relatiu punxada de 'Jurassic Park III' (Joe Johnston, 2001) va manar als dinosaures a la banqueta uns anys i, pel que es veu, la jugada va sortir bé.

Colin Trevorrow va trencar la taquilla el 2015 amb 'Jurassic World', una seqüela / reboot que va permetre a Universal rellançar la franquícia i va manar al director directament a l'espai per a encarregar-se del futur episodi IX de 'Star Wars'

Ara és el torn de J.A. Baiona que, després d'arrasar amb el seu no-trilogia sobre la maternitat, ha promès passar-s'ho com un nen rodant 'Jurassic World: El regne caigut', on tindrà a Chris Pratt i Bryce Dallas Howard repetint en els seus rols protagonistes. Comptarà a més amb el retorn de Jeff Goldblum i un nou repartiment de luxe al ja s'han sumat James Crowmell, Rafe Spall, Toby Jones, Justice Smith i Geraldine Chaplin.

Fins al juny de 2018 no veurem què ha passat al parc, ¿ganes de tornar a sentir les petjades?

La següent pel·licula la qual us parlaré es la següent :



Direcció: Billy O'Brien

Repartiment: Max Records, Christopher Lloyd, Laura Fraser, Karl Geary, Bruce Bohne i Matt Roy

Títol en V.O .: I am not a serial killer

Nacionalitats: Irlanda Any: 2016 Data d'estrena: 2017.06.16

Durada: 104 min.

Gènere: Thriller

Color o en B / N: Color

Guió: Christopher Hyde i Billy O'Brien

Fotografia: Robbie Ryan

Música: Adrian Johnston

Valoració de Fotogramas:

4

 

Valoració dels usuaris:

4,0

4,0 / 5 (1 vots)                                                                            

La valoració final és: No te la perdis

Aquesta setmana us comentaré les crítiques de cinema de les estrenes d'aquest mes de Juny:

Comencem per la primer pel·lícula Wonder

•  

Direcció: Patty Jenkins

Repartiment :Gal Gadot, Chris Pine,Robin Wright,Connie Nielsen , David Thewlis, Elena Anaya, Lucy Davis i  Danny Huston

Nacionalitat: USA Any: 2017 Data d''estrena: 23-06-2017

Duració: 141 min.

Género: Fantàstic

Color o en B/N: Color

Guió: Jason Fuchs

Fotografía: Hoyte Van  Hoytema

Música: Rupert Gregson- Williams 


Abans de ser Wonder Woman, era Diana, princesa de les Amazones. Entrenada per ser una guerrera invencible, Diana haurà d'abandonar l'illa paradisíaca en la qual s'ha criat quan l'accident d'un pilot americà a les costes de l'illa porta amb si una trucada d'auxili: aturar l'amenaça d'un conflicte que afecta a tot el món, la Primera Guerra Mundial. Diana lluitarà al costat dels homes en una guerra en què descobrirà els seus nous poders ... i el seu veritable destí.

Valoració de Fotogramas:

4

Valoració dels  usuaris

4,5

4,5 / 5 (9 vots)

4/5                               4'4/5

Recomanació : No se la perdi 

Obturador:

L'obturador impedia el pas de la llum mentre la pel·lícula avançava, i la deixava passar quan la cinta de cel·luloide s'aturava, amb el que s'aconseguia que la llum impressionés la pel·lícula de manera estable i amb suficient nitidesa.

Les Primeres càmeres i les seves limitacions

Les càmeres no tenien visor, i l'operador havia de rodar la imatge mentre observava l'escena per sobre de la cambra. El moviment s'aconseguia fent girar una maneta dues vegades per segon, el que proporcionava una freqüència de setze imatges per segon.

Aquestes primeres càmeres tenien grans limitacions: tot just podien albergar 120 metres de pel·lícula i els objectius no eren molt lluminosos, la qual cosa només permetia rodar en dies clars.